ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
- La pàgina és com una pintura emmarcada d’una exposició. L’escriptura és l’aquarel·la i el paper blanc fa de suport i marc. Els marges han de ser generosos, simètrics –que la pàgina no pengi cap a la dreta!- i rectes.
- De l’equilibri entre grandària de la lletra i del full i l’interlineat, en depèn la facilitat de visió. Val la pena tendir cap els espais amplis i la lletra grossa.
- Els paràgrafs se solen marcar o bé amb un doble espai, anomenat línia blanca, o bé amb una entradeta al començament. No se solen barrejar els dos sistemes.
- Les PARAULES IMPORTANTS –títols, mots clau, tesis, etc- poden anar marcades gràficament, tal com es fa en aquesta llista. Però cal ser CAUT: els abusos destorben més que no pas ajuden (tal com es veu en aquest punt).
- S’ha de notificar cada plana per motius de seguretat i comoditat: perquè no s’extraviï i perquè se sàpiga què es llegeix en tot moment. Els identificadors de pàgina es col·loquen als marges en punts estratègics. Els més corrents són el número de plana, el títol o referència del tema i l’autor. Un excés d’identificadors omple els marges de l’escrit i distorsiona la pàgina. Per això se solen concentrar tots en un únic marge.
- Els títols i subtítols són les etiquetes del text. Se solen llegir moltes més vegades que cap altra part de l’escrit. Val la pena que siguin curts, clars i atractius: que informin del que hi trobarà el lector, que en continguin els mots claus i que serveixin per identificar cada part del text.
Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura. Barcelona 2002
