El dit a l’ull
Publicat a l’Avui el 21/08/11 – Ramon Solsona
La conducta humana és sorprenent. Fa pocs dies vaig veure pel carrer una dona que arrossegava un ós de peluix lligat amb una corretja com si es tractés d’un gos. Costa d’entendre-ho, però és una dèria ben inofensiva. Costa més d’esbrinar què empeny una persona a posar el dit a l’ull d’una altra venint pel darrere i sense avís previ. És la primera vegada que ho fa? Amb quin propòsit? És una agressió, un missatge encriptat, un desfogament sexual? Pateix algun trastorn de personalitat? Té el costum d’abordar les persones posant-los per sorpresa el dit a l’ull, al nas, a l’orella o a d’altres orificis?
Els ulls són una de les parts més essencials i més sensibles del cos. Per això tenim grapats de dites i refranys referits als ulls, a la vista, a la manera de mirada. Víctor Pàmies n’ha aplegat set-centes al llibre Amb cara i ulls que va publicar aquesta primavera. Hi busco delerosament alguna explicació que m’ajudi a entendre l’episodi del dit a l’ull. Hi trobo mal d’ull (malefici que es creu exercit mitjançant l’esguard), posar-li el dit a l’ull (fer-lo objecte de vigilància malintencionada), tapar-li els ulls (subornar-lo, fer que dissimuli i faci els ulls grossos), però no fan al cas. En canvi el refrany valencià tant te vull, que et trac un ull s’acosta més al perfil d’un psicòpata social.
Busco més clarícies en expressions portugueses, algunes de les quals són clavades a les nostres (custar os olhos da cara, entrar pelos olhos, ter olho vivo, olhar alguém com o rabo do olho). Descobreixo girs fraseològics interessants, com chorar por um olho azeite e por outro vinagre (lamentar fingidament) i ter peneiras nos olhos (tenir sedassos als ulls, és a dir, veure clarament una cosa). Finalment, trobo allò que buscava: meter os dedos pelos olhos, que significa voler enganyar. Això ho explica tot, es tractava de dir “tu no m’enganyes” en portuguès i en llenguatge de signes per culpa de l’enrenou.
