No vull pensar en el futur sinó viure el present.
carlagutierrez | 30 setembre 2011Hi ha una pregunta que sempre m’ha costat respondre: Que vols fer quan siguis gran?
Des de petita tenia una idea clara, ser professora de guarderia. M’agradaven molt els nens, havia fet de cangur als meus cosins en diverses ocasions i sempre havia pensat que això era al que em volia dedicar realment. No tenia cap dubte, estava decidida.
Quan va néixer el meu germà petit, la meva opinió va començar a canviar i em vaig adonar que potser no era el que se’m donava millor.
Ara és el temps de prendre una decisió, i sincerament, no sé què fer. Encara no tinc clar si faré batxillerat, mòduls o bé em posaré a treballar en acabar l’ESO, tot depèn de com vagi 4rt. Sempre m’ha costat estudiar i encara no sé si estic preparada per fer Batxillerat.
En tot cas, de moment, prefereixo no pensar en el futur, sinó viure el present.
Carla
Carla
M’ha agradat llegir el teu escrit. Resulta senzil, planer, clar i ben ordenat. Hi he hagut de corregir uns quants problemes ortogràfics. Per exemple, tots els “em” els has escrit “hem”, com si fóssin del verb haver.
D’altra banda, l’escrit es pot “esporgar”. Fixa’t, per exemple: “sempre havia pensat que això era al que em volia dedicar realment” o “sempre havia pensat m’hi volia dedicar”?
Espero el proper escrit (recorda de revisar-lo a fons, d’acord?)
Josep Maria