Massa moments, massa records
| 22 setembre 2011Aquest matí, mentre em preparava la motxilla, he sentit com la meva mare mantenia una conversa. Ha sigut curta però intensa. M’ha preocupat.
Un cop dins del cotxe li he preguntat de què es tractava aquella trucada telefònica. M’ha contestat amb veu tremolosa. Era el meu pare, aquella matinada havia hagut un incendi a Cala Llonga, Eivissa, on es troba l’apartament de tota la família.
A l’illa pitiüsa solen haver-hi incendis, però aquest ens toca molt de prop. Aquella cala recull molts records: Ma mare i els seus germans en barca, els meus avis copsant les vistes des de la pintoresca terrassa, jo i els meus cosins nedant i jugant en precioses aigües cristal·lines, aquelles capbussades al vespre… massa moments, massa records.
La meva mare no ha gosat ni posar les notícies durant el dia per si apareixien imatges de l’incident. Segons la gravetat d’aquestes hauria sigut un gran cop per a ella. Per sort, quan he arribat a casa i li he tornat a preguntar per l’assumpte, se li ha il·luminat la cara en parlar-ne. Tot ha sortit bé. Ha sigut un incendi lleu en comparació amb d’altres. Havia succeït en una regió lluny de l’apartament i de la cala.
Quin pes m’he tret de sobre. Sembla que no ha estat res. Quina alegria i quina despreocupació!
Laia
Laia, ha valgut la pena la trobada d’aquest matí a l’hora del pati. L’escrit estava molt bé i era una llàstima penjar-lo sense una darrera revisió. Ara es tracta que aquest tipus de revisions les facis tu mateixa directament. Val la pena, perquè sovint són detalls que fan que l’escrit guanyi en unitat i en claredat, no et sembla?
M’ha agradat molt. No deixis d’escriure, d’acord?
Josep M.