Avorriment o mandra ?
| 19 setembre 2011Quantes vegades, al llarg de la vida, una persona pot arribar a dir “Estic avorrit”?
Fem servir aquesta expressió quan ens fa molta mandra fer alguna cosa , perquè si volguéssim no ho estaríem d’avorrits.
Jo, aquest estiu ho he dit moltissímes vegades ,però al final sempre m’ho he acabat passant bé , més o menys, però bé. Ho reconec aquest estiu no em venia de gust fer res de res. Abans de començar l’estiu vaig dir que faria moltes coses , i de totes les coses que vaig dir, realment no n’he fet ni una.
La gent, en general , troba avorrit moltes coses, anar al cole, anar a comprar o aquells dinar familiars que sembla que no s’acabin mai, totes aquestes coses ( les mes avorrides pel meu gust )no ho serien tant si no penséssim així i busquéssim les parts positives de totes les coses.
Considero que l’avorriment és més aviat psicològic i que realment res és avorrit sinó al revés, la persona és avorrida.
Xavi
Xavi, benvingut a la tertúlia.
M’ha agradat la teva reflexió entorn de l’avorriment. Tens raó en això que la frase “estic avorrit” és força freqüent, sobretot en èpoques de vacances (suposo perquè és aleshores que un ha de fer l’esforç d’omplir les hores, i ningú altre ho fa per tu, no?)
Des del punt de vista formal, alguna observació:
En primer lloc, havies posat un espai abans de tots els signes de puntuació. Recorda que l’espai va sempre darrere i mai davant dels signes de puntuació.
En segon lloc, tal vegada es podria haver dividit l’escrit en dos paràgrafs. A partir de “La gent, en general…” canvies d’idea i s’escau un canvi de paràgraf. Què et sembla?
No paris d’escriure, d’acord? Endavant!
Josep M