El temps i els seus trastorns
| 19 setembre 2011Ja fa bastant temps que em ronda pel cap una cosa, que coi li pasa al temps? Començem l’estiu molt bé, però a mesura que passen els dies sembla que al temps se li creuin els cables, que es trastorni o alguna cosa per l’estil.
T’aixeques un dia d’estiu, puges la persiana i un raig de sol et dona en tota la cara i dius: quin dia més bonic que fa, avui podré anar a la platja o a la piscina d’algun amic meu a banyar-me. Estàs tot el matí prenent el sol i te’n vas a dinar. Quan acabes de dinar veus que en qüestió de cinc minuts arriben uns núvols grisos i molt lletjos, penses que encara els teus plans de tarda a la piscina no s’han anat a fregir espàrrecs, però no, surts a fora al carrer i fa un fred impressionant i un aire que et donen ganes d’entrar a caseta i hivernar fins el dia següent.
Al dia seguent fa una calor abrasadora, i molta xafogor i tot el dia es tira aixi, el dia anterior dormint tapat amb el llençol i al dia següent dormint amb un ventilador al costat, un dia fan 25ºC i l’altre 35ºC.
Però encara em va pasar una cosa pitjor:
Tornant de Granada, un divendres dos de setembre, anant per Múrcia, a les dotze del migdia els termometres marcaven 14ºC, si si, 14ºC ja, per rematar el viatge, va comencar a ploure i fins València no va parar.
Avui , divuit de setembre, el temps esta així, així però sort que ho han avisat en el temps, perque aquells dos dies no ho va avisar ningú de que faria mal temps, però ningú!
Jo ja no sé per que passen aquests episodis del temps, si per alguna cosa concreta o no, però el temps està una mica boig.
Héctor
Héctor,
tens raó, en això del caos meteorològic! No sé si és una novetat, però, això que el temps està una mica boig, o simplement ens passa sempre i mai ens hi acabem d’acostumar.
Pel que fa al format de l’escrit, algunes observacions:
– He corregit alguns errors ortogràfics (no pas tots). Aquesta feina és teva: com a mínim passa el corrector!
– L’estructura de paràgrafs és molt irregular i pot millorar-se: hi ha quatre paràgrafs molt breus i un paràgraf més extens. Caldria assignar un paràgraf a cada idea, i canviar de paràgraf tan sols quan canvies d’idea, recorda.
– Hi ha alguna frase excessivament extensa i això, recorda, dificulta la comprensió. Fixa’t: “Quan acabes de dinar veus que en qüestió de cinc minuts arriben uns núvols grisos i molt lletjos, penses que encara els teus plans de tarda a la piscina no s’han anat a fregir espàrrecs, però no, surts a fora al carrer i fa un fred impressionant i un aire que et donen ganes d’entrar a caseta i hivernar fins el dia següent”.
No paris d’escriure, d’acord?, i revisa bé els escrits abans de lliurar-los!
Josep Maria