LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

La meta final d’aquest llarg curs ja s’acosta. Tothom està desitjant que el dia 22 de juny arribi. Poder llevar-nos més tard, anar a la platja o a la piscina, passar el dia a Barcelona, sortir de festa, quedar amb els amics tots els dies…

A vegades, el que t’espera després d’acabar les classes no anima tant com un voldria, i aquest és el meu cas. Jo em trobo en la desagradable situació, i dic desagradable perquè a ningú li agradaria trobar-s’hi, en que havent acabat el meu últim curs d’educació obligatòria, hauré d’anar a fer un curset intensiu d’anglès durant tot el mes de juliol. M’hauré de llevar d’hora i, a més, com que és a Mataró i hi vaig en tren, hauré de veure el mar i com no m’hi puc banyar! Tot es fa molt llarg, però la veritat és que aprens bastant i fas noves amistats, tot i que no deixa de ser molt dur. L’any passat, al mateix curset, vaig fer tres bones amigues amb les que encara m’hi parlo, tot i no quedem tant com a mi m’agradaria.

No entenc per què a la majoria de pares no els agrada que els seus fills estiguin el mes de juliol a casa, i els apuntin a casals d’estiu, colònies, cursos…  D’acord que els nens petits no poden estar-se sols, però a partir de certa edat no hauria de suposar cap problema. Per exemple, jo tinc una amiga a la que els seus pares la enviaran a l’estranger a casa d’una família que no coneixen, per mitjà d’una acadèmia. Però a ella li fa vergonya i por de no trobar-se còmode. Si volen que tingui experiència fora de casa i que practiqui l’anglès, poder podrien anar-hi tots de vacances no?

De totes maneres, hi ha molts casos de vacances fallides. Un es pensa que les seves vacances seran d’una manera, i tot acaba sent diferent. La meva opinió i experiència em diu que el que es planeja molt, al final acaba sortint molt diferent, almenys pel que a mi em respecta.

Kim Rodríguez