Viatge a França
| 31 maig 2011El dimarts passat vam anar a França amb l’institut. Era una sortida que havíem d’aprofitar per practicar el francès. Per fer-ho el grup de francès de batxillerat, ens va organitzar dues gimcanes per Perpignan i Collioure. Es tractava d’una sèries d’objectius que havíem d’aconseguir dins les ciutats que vam visitar, com per exemple, recitar un poema d’Antonio Machado davant de la seva tomba o comptar els arcs que hi ha a la catedral de Saint-Jean Baptiste de Perpignan.
Quan vam arribar allà pensava que seria molt difícil fer-me entendre en francès i guiar-nos per una ciutat desconeguda. Però no va ser així, sorpresa em vaig adonar que era capaç de mantenir una conversa en francès i d’entendre perfectament tot el que em deia la gent a qui preguntava.
Ara, més que mai, tinc ganes d’aprendre bé el francès ja que em sento capaç de fer-ho.
Joana
Joana,
com a l’escrit anterior, senzill i directe. Hi ha un embolic a “Però no va ser així, sorpresa em vaig adonar”, que atribueixo a un error mecanogràfic.
M’ha agradat. Segueix!
Josep Maria