La recta final!
| 27 maig 2011Dos setmanes o tres. Això es el que ens queda d’escola. S’estan multiplicant les hores? Els dies? Sembla que cada cop triga més en arribar la data esperada per tots, la data en que, tant si hem aprovat o no només pel fet de deixar tot això enrere, podrem dir tranquils: per fi!
Ja es pot sentir l’estiu a la pell, i tot això ens porta records enterrats, tan vius que ens fa mal que no estiguin aquí ja. Tan vius que ens provoquen enyorança d’aquelles nit d’estiu eternes amb les amigues rient i gaudint de no tenir horaris i encara més de no haver de despertar-nos pel matí aviat, planejant mil sortides impossibles que totes prenem en serio encara que sapiguem que mai es portaran a terme. Tan vius que fins i tot podem sentir la brisa marina que ens refresca en els calorosos dies d’estiu prenent el sol a la platja.
Però encara hem d’anar a classe, i a més a més ara es quan ens hem d’esforçar més pels exàmens finals, com diu la meva mare: la recta final. Però costa tant… es tan llarga aquesta recta…
Vacances siusplau, arribeu ja!
Ainara
Ainara, va, que ja s’acaba!
M’ha agradat la teva descripció d’un munt de desigs i il·lusions estiuenques.
Pel que fa al redactat, una observació referida al segon paràgraf: Tot ell depèn del que dius a la primera frase quan parles de “records tan vius”, que enceta les dues frases següents del paràgraf. El problema és que quan a la tercera frase comences amb un “tan vius”, el lector ja ha perdut el record de la primera frase, perquè hi ha enmig una segona frase molt llarga que impedeix seguir el fil. Aquesta segona frase, d’altra banda, tal vegada té una llargada excessiva? Es recomana que les frases no tinguin una llargada superior a trenta paraules, precisament per facilitar les coses al teu lector.
Bé, que tinguis bones vacances, quan arribin!
Josep Maria