L’aigua
| 10 maig 2011L’aigua, una beguda inodora, incolora i sense sabor (a no ser que sigui salada). L’aigua la podem trobar als rius, llacs i mars. Potser, el que acabo de dir no és res que ningú no sàpiga, però no tothom ho valora.
Molta gent es dedica a malgastar-la, naturalment aquesta gent no sap o no recorda què és tenir sequera o simplement que sense ella no podríem sobreviure.
Fa uns 4 o 5 anys aproximadament, jo recordo que no vam poder omplir la piscina de casa a causa d’una sequera. En aquell moment em vaig morir de la ràbia, jo volia la meva piscina. Però no era conscient que al mateix temps que jo em queixava, altra gent (que no feia falta que fossin de l’Àfrica o de llocs del tercer món), morien a causa de no poder beure aigua potable. Coses com aquestes et fan valorar més intensament facilitats i avantatges que tenim al viure en una país ‘’desenvolupat’’.
Andrea Mora
Andrea
Abordes un tema que permet fer un bon escrit, en la mesura en què la problemàtica de l’aigua conté un munt de repercussions des de les ecològiques fins a les humanitàries. Quan al segon paràgraf parteixes de la teva experiència personal, dones a l’escrit un caire més directe, que atrau l’atenció del lector. Molt bé.
Pel que fas a l’estructura de l’escrit, potser caldria indicar alguns dèficits:
– La primera frase no té verb (i l’aigua no és bàsicament “una beguda”, encara que certament es pot beure, si és potable).
– A la tercera frase, el que “no tothom valora” deu ser la importància de l’aigua, però tal com està escrit sembla que no tothom valori que l’aigua sigui “una beguda incolora…”, i que estigui “als rius, llacs etc.”
Sembla que a l’escrit li falten coses (desenvolupament) i n’hi sobren unes altres (les obvietats). Caldria, a la revisió, preguntar-se si està tot dit, si el que es diu cal, i si l’ordre general de l’escrit és prou coherent.
Ho recordaràs? Estic segur que sí.
Gràcies pel teu escrit
Josep Maria