L’skate
| 24 abril 2011Quatre rodes, dos eixos i una taula, formen el meu skate. En utilitzar-lo em sentia viu, fora de l’òrbita, com si fos l’única persona capaç de fer-lo servir. M’envaïa una sensació de benestar, de pau i serenitat. Era com navegar sobre l’asfalt, sense obstacles que m’impedissin avançar.
Tot això feia que m’oblidés de tots els problemes i maldecaps que em preocupaven i, aconseguia que m’endinsés en un món on només hi era jo. Sabia que en baixar de l’skate tot tornaria a ser real. Els problemes i els maldecaps em tornarien a envair, apartant-me del meu món imaginari.
Aviat farà un any que ho vaig deixar. I ara cada cop més, necessito endinsar-me en el meu món, encara que només siguin uns segons, per tornar a sentir el que sentia.
Xavier
Xavier,
M’he quedat amb l’interrogant: per què ho vas deixar? Deixes el lector sense resposta! No pot ser que una afició que resulta tan important, simplement desaparegui. L’escrit està força bé, encara que, pel meu gust, li falta una explicació, no et sembla?
Fins al proper escrit.
Josep Maria