Preocupació d’estiu…
| 2 abril 201131, 30, 29,… quants de vosaltres, alumnes de quart de l’IES Jaume Almera, no heu començat ja a contar els dies que falten per anar-nos de viatge de fi de curs? Tots desitgem que arribi Setmana Santa, les festes del poble, i el viatge. Tots ens volem oblidar del treball de recerca i de totes les setmanes d’exàmens tan esgotadors. Volem vacances, i les necessitem ja.
Molts porten molt de temps fent dieta, per estar “ideals” dins el banyador, però realment és necessari? Vull dir, encara no ens hauríem de preocupar tant d’aquestes coses, i no ens hauria d’influir tant el que pensin els altres de nosaltres. D’acord que la gent vulgui tenir un bon cos, però un no s’ha d’obsessionar. He sentit a gent, que està molt prima, que fa el doble d’exercici i dietes. Em preocupa que aquesta gent s’acabi obsessionant, encara som joves. Es tracta de gaudir de la vida, de no haver de preocupar-nos gaire pel què mengem, de no contar les calories que vam engreixar el dia anterior, i no sentir-nos culpables per això.
Kim
Kim,
El viatge de fi de curs és una perspectiva engrescadora, i falta cada vegada menys! M’ha agradat la teva reflexió recomanant al personal que no es neguitegi per la “figura”.
Alguna objecció a l’escrit? potser una: Un cop llegit, m’ha semblat poc cohesionat; com si no fos un escrit sinó dos, un a continuació de l’altre. Vull dir que tractes dos temes que sens dubte es poden lligar, però que no acabes de lligar. Simplement els escrius primer un i després l’altre. Per exemple, algú que no sabés que el viatge és a Canàries difícilment podria comprendre la connexió entre el viatge de fi de curs i el banyador. No et sembla?
Recorda de facilitar les coses al teu lector: no estalviis connexions, que són el ciment necessari per unir les peces.
No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria