Mirant el cel…
| 10 març 2011El cap de setmana passat vaig anar a fer Snowboard amb unes amigues a la vall de Núria. Vam anar amb cotxe i després un cop a Ribes de Fresser vam agafar el cremallera. Quan vam arribar allà vam haver d’agafar el “telehuevo” per arribar a l’alberg.
Aquella nit, totes estàvem mortes, però abans d’anar a dormir vam decidir sortir i mirar el cel. Tot ple d’estels, es veia el Carro, algunes constel·lacions… Quin cel, Déu meu. Aquell cel et fa pensar…
Et fa pensar en tot allò que tens a la vida i que no valores… la vida és curta… i hem d’aprendre a lluitar per aquelles coses que realment valen la pena.
Judith Rico
Judit,
Clar, directe i senzill. És un bon escrit. L’estructura de les frases del primer paràgraf és massa monòtona: vaig anar…vam anar…vam agafar….vam arribar… vam haver d’agafar. En repetir la mateixa estructura sintàctica l’escrit es fa pesat. Alleugereix-lo! Com? Introduint variacions i canvis de redactat. Quan viatges els canvis de paisatge s’agraeixen, no? doncs és el mateix.
“He passat el cap de setmana…Fins a Ribes vam anar en cotxe i allí el cremallera ens portà fins a Núria, i el “telehuevo” fins l’alberg”. (és un exemple improvisat).
Un bon micro-escrit. Enhorabona pels estels viscuts!
No deixis d’escriure.
Josep Maria