Telèfons mòbils
| 8 març 2011L’altre dia mentre estava amb els meus amics al carrer, a l’hora de sopar quan anava a trucar a la meva mare, em vaig adonar que m’havia deixat el mòbil a casa. En aquell moment, em vaig adonar de la dependència que tenim les persones amb els mòbils.
Els mòbils són uns dispositius que ens permeten estar comunicats amb la gent que volem, en molt poc temps hi ha molta distància de nosaltres. En aquests darrers anys, la majoria dels adolescents i grans tenen un telèfon mòbil privat i moltes d’aquestes persones no podrien conviure sense ell. Això ho dic, perquè és tal la dependència dels mòbils que si en aquest moment tots els mòbils del món desapareguessin seria un caos mundial.
Personalment, jo no tinc molta dependència pels mòbils, però, sí observo, al pati mateix, tota la gent que està amb els seus mòbils (les noves blackberry per exemple) que tothom té i estan constantment escrivint missatges amb elles. Això és degut, al fet que la societat ens ha manipulat de tal manera que ens ha fet voler tenir un mòbil sí o sí i la veritat és que ho ha aconseguit.
Bruno
Bruno,
Interessant reflexió entorn de la invasió de la telefonia mòbil en les nostres vides. Fixa’t que has començat amb la descripció d’una situació ben concreta i, a partir d’ella, has construït la teva reflexió. Aquesta és una diferència important respecte del teu escrit sobre la confiança. Aquest està molt millor, no et sembla?
De tota manera hi ha una frase que no entenc. Dius “en molt poc temps hi ha molta distància de nosaltres”. No entenc què vols dir.
Segueix escrivint
Josep Maria