“Ley Sinde”: el dilema
| 21 febrer 2011Ja fa bastants mesos que es parla de la famosa “Ley Sinde”, la llei que pretén acabar amb les webs de descàrregues il·legals. Però el que en realitat, es vol evitar, és que hi hagi pàgines web que guanyin diners penjant a la xarxa còpies pirata de pel·lícules, sèries de televisió, cançons o altres tipus d’arxius i no que els internautes no paguin per aquests arxius, cosa que de fet, -encara que pràcticament inevitable- també és un problema.
Jo comprenc que vulguin aturar-ho, però, personalment, no ho aprovo: és veritat que rodar una pel·lícula o gravar un disc val molts diners, i si no se’n venguessin còpies, ningú ho faria. Però la realitat és que els DVDs i els CDs no són l’única font d’ingressos, també hi ha les projeccions al cinema i els concerts, que suposen, si no la majoria, almenys una gran part dels beneficis que s’obtenen. I per si encara faltessin diners, sempre hi haurà algú que preferira comprar el disc a descarregar-lo d’Internet, per tant, continua sent un negoci rentable.
Respecte al problema de que hi hagi gent que guanyi diners aprofitant esforç aliè, lamentablement s’hi pot fer poc sense “tallar el rollo” als internautes, que no és la intenció, a part de que provocaria moltes queixes i protestes.
Així que aquest és el dilema: tancar totes les webs de descarregues il·legals, amb el qual tots els usuaris d’Internet estarien descontents; o no fer-ho i permetre que segueixi havent gent que guanyi diners aprofitant-se dels altres.
Cristian
Cristian
Abordes sense embuts un problema ben embolicat. Un dilema, com dius molt bé.
Algunes observacions:
Al primer paràgraf hi trobo una frase frase massa extensa i de difícil comprensió: “Però el que en realitat, es vol evitar, és que hi hagi pàgines web que guanyin diners penjant a la xarxa còpies pirata de pel·lícules, sèries de televisió, cançons o altres tipus d’arxius i no que els internautes no paguin per aquests arxius, cosa que de fet, -encara que pràcticament inevitable- també és un problema.” Quin és el plroblema? En primer lloc, l’extensió: una frase tan llarga ha d’estar molt ben construïda si vols que se t’entengui bé. En segon lloc el redactat innecessàriament embolicat, per exemple en les dues negacions a “i no que els internautes no paguin”. Sempre és més directe i entenedor redactar en positiu que en negatiu, però si el que hi ha són dues negacions seguides, val la pena examinar si hi ha redactats altetrnatius que diuguin el mateix evitant l’embolic.
– Al paràgraf final hi dius “tancar totes les webs de descàrregues il·legals, amb el qual tots els usuaris d’Internet estarien descontents”. Aquest “amb el qual” sembla la traducció literal del castellà “con lo cual”, però és molt forçat. Fixa’t que pots escriure “tancar totes les webs de descàrregues il·legals, provocant el descontent de tots els usuaris d’Internet”.
És qüestió d’anar polint aquests detalls, de mica en mica.
Fins aviat
Josep Maria