LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Sona el despertador i d’un cop amb la mà el tiro al terra,obro els ulls i de seguida els torno a tancar, no suporto el típic molest raig de llum que entra per la finestra. Al veure el terra sembrat de centenars de peces minúscules, em sorprenc del fràgils que arriben a ser aquests aparells. En qualsevol cas es tractava d’un despertador i la seva funció de despertar ja l’havia complert, en el manual no especificava que no fos capaç de resistir un impacte contra el terra produït pel cop amb la mà d’un humà (especialment si el dia que et desperta és un dilluns). En posar un dels dos peus a terra sento una punxada: l’agulla de les hores se m’ha clavat al taló. Em fico a la dutxa cagant-me en tothom i en les coses que, encara no se per què, crec que hauria de fer.

Surto cap a l’institut amb deu minuts de retard (o més), ja que he hagut de fregar el terra de la cuina dos cops, tantes com torrades amb melmelada he pretès menjar. Agafo la motxilla…i el cony d’ulleres on les vaig deixar?, un corrent d’aire fred em recorda que les tinc al meu calaix al costat de la finestra. Pel camí m’entretinc escoltant música, l’única manera que em permet no pensar en que avui es dilluns i que encara tinc per endavant una llarga setmana.

Una vegada a classe, la imatge de cada matí, veig moure la boca al professor, en canvi jo estic als núvols, immers en els meus pensaments…

Mohamed