Posa’t en la teva vida!
| 18 febrer 2011Hi ha molta gent que no té una vida massa divertida o bàsicament no té vida pròpia, és per aquest motiu que li agrada posar-se a la dels altres fins al punt de ferir els sentiments d’aquesta persona. Saps, a mi m’ho estan fent i us puc jurar que no fa molta gràcia però, encara en fa menys quan ja apart de tafanejar la teva vida la comencen a inventar i a explicar-la per pura diversió o per tenir un tema de conversació amb altra gent que ni tan sols em coneixen, és llavors quan comencen els problemes.
Penso que el dret a ser xafarders el té tothom ja que naixem amb aquest instint, però si ho fas, fes-ho sense que se n’adonin i a ser possible sense mentir perquè, per començar, ningú t’ha demanat la teva opinió. A més, la típica frase de “no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu” crec que la clava molt, degut a que si jo els fes el que fan amb mi, segurament tampoc els agradaria jo els hi fes a elles segurament tampoc els hi agradaria.
Amb tot això vull dir que els que actuen així tenen vides avorrides, amargades i buides d’emocions. Són persones sense sentiments, cruels i fredes; persones que no pensen en el mal que poden causar, només en mirar-se al mirall per dir-se què guapos són, i criticar els altres per no ser com ells. M’agradaria, però, que deixessin de contemplar-se per poder observar el dolor que causen als que els envolten, i que deixessin de menystenir els altres per no ser com ells perquè, encara que no ho saben, ells són iguals que els altres.
Ariadna Gelambí
Ariadna,
Devies estar molt enfadada quan vas escriure. És molt empipador això de les xafarderies, certament, i al teu escrit ho poses ben de manifest. Tan de bo hagi servit per desfogar-te i, també, per advertir els xafarders que no t’agrada gens el que et fan (encara que, a vegades, és millor no fer-los massa cas).
Pel que fa a la forma del teu escrit, si t’he de ser franc, he estat a punt de no penjar-lo i dir-te que el revisis. Finalment he decidit penjar-lo després de modificar-lo en allò que m’ha semblat més incorrecte. L’escrit patia un defecte general bàsic: en lloc d’un escrit semblava el discurs parlat d’algú que està molt enfadat (fallava la puntuació, el registre era inadequat, no respectava les concordances…). Com a esborrany no estava gens malament, però no podia aspirar a ser l’escrit ja elaborat! S’imposava revisar-lo a fons, reescriure’l (tot allò que tu ja saps que s’ha de fer abans de donar per “definitiu” l’escrit).
deia: “fes-ho sense que aquesta persona es pugui donar compte”
ara diu: ““fes-ho sense que se n’adoni”
deia: “naixem amb aquest,”
ara diu: “naixem amb aquest instint”
deia: “si ara el que aquestes certes persones estan fent amb mi jo els hi fes a elles segurament tampoc els hi agradaria”.
ara diu: “Si jo els fes el que fan amb mi, segurament tampoc els agradaria”
deia: “no pensen en el mal que els i poden causar als demes”
ara diu: “no pensen en el mal que poden causar als altres”
deia: “no facis als altres el que no t’agradaria que et facin a tu”
ara diu: “no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu”
deia: “la gent que ho fa… és gent amb vides avorrides, amargades i buides d’emocions, gent sense sentiments cruel i freda que no pensen en el mal que poden causar als altres sinó només en mirar-se al mirall i dir-se lo guapos/guapes que són i criticar a la resta de gen per no ser com ells/elles però m’agradaria que deixessin de mirar-se per poder observar el dolor que causen a la gent que els/les envolta i que deixessin de mirar a la resta per no ser com elles perquè al contrari s’haurien de mirar a ells/elles per veure que són iguals que els altres.”
ara diu: “els que actuen així tenen vides avorrides, amargades i buides d’emocions. Són persones sense sentiments, cruels i fredes; persones que no pensen en el mal que poden causar, només en mirar-se al mirall per dir-se què guapos són, i criticar els altres per no ser com ells. M’agradaria, però, que deixessin de contemplar-se per poder observar el dolor que causen als que els envolten, i que deixessin de menystenir els altres per no ser com ells perquè, encara que ells no ho saben, són iguals que els altres.”
Suposo que no era fàcil posar-se a revisar un escrit fet a corre-cuita quan estaves molt empipada! En fi, espero no haver-lo espatllat gaire.
Segueix escrivint, d’acord? (però la propera vegada, el revises, eh?)
Josep Maria
m’ha encant lo que has posat es verdaderament una redacció estupenda.
el que vas dir és molt bona tents tota la raó amb la gent xafardera .
I believe this is among the so much vital info for me. And i’m happy reading your article. But should remark on few basic things, The website style is wonderful, the articles is truly great : D. Just right activity, cheers