Mentides
| 4 febrer 2011Per què la gent només fem que mentir-nos els uns als altres quan sabem que l’única cosa que fem és fer-nos mal? És possible que tot ens resulti més fàcil quan comencem dient una mentida per trencar el gel, però al final ens acabem enganyant a nosaltres mateixos, i cabrejant als demés. A mi m’han dit moltes mentides, n’he suportat algunes i he seguit endavant. Però d’altres ja em destrossen la moral o me la tiren pel terra, i l’única cosa que vull fer en aquell moment és no saber res més d’aquella persona que m’ha mentit.
El per què de les mentides de la gent jo no el sé, i segur que moltes més persones com jo tampoc el saben. L’única cosa que penso en això és que s’intenti pensar amb els demès en comptes d’un mateix i veure com es pot sentir. En aquest moments, alguna persona dit una mentida que s’ha transformat en rumor sobre mi i no és que em faci molta gràcia. Suposo que aquesta persona no ha pensat molt en com em puc sentir en aquests moments per culpa seva, sobretot quan la majoria de la gent em ve preguntant si és veritat o no. Jo no m’enfadaré pas si tenia una raó per inventar-se una mentida com aquesta, però si no tenia cap raó, i ho ha fet per fastiguejar-me uns moments de la meva vida que ja són prou difícils pels estudis, no crec que es mereixi que el/la disculpin.
Les mentides sempre han estat agafades de la mà amb el moment en que l’home va aconseguir parlar, i sempre han ferit a moltes persones, han trencat amistats, relacions i famílies. Han creat conflictes entre la gent, i avui en dia es diuen més que mai. Qualsevol persona sap el mal que pot fer i el que pot rebre, per això s’ha de pensar molt bé si mentir o no. Encara que a vegades, dir la veritat també pot afectar als sentiments de la gent.
Ricard
Ricard
Interessant i angoixant escrit entorn de la necessitat d’afrontar la veritat i d’evitar la mentida i l’engany. M’ha agradat.
Algunes observacions:
– “pensar amb els demès en comptes d’un mateix i veure com es pot sentir”. Hauria de ser “pensar en”, i “es poden sentir”, no?
– a l’escrit apareix la paraula “gent” en quatre ocasions. És una expressió amb la què designem, de forma no gaire elegant, “els altres”. Ens excloem: en parlar del que fa “la gent”, entenem que nosaltres no actuem com “la gent”. Nosaltres som diferents! En aquest sentit, sòna estranya la primera frase “la gent només fem que mentir-nos els uns als altres”, on t’inclous amb el “fem”: vols dir que si elimines “la gent”, canvia el sentit de la frase?
– En “l’única cosa que fem és fer-nos mal” es repeteix el verb “fer”. És un redactat innecessàreiament complicat.
– Així, doncs, en aquest primer paràgraf podies escriure: “Per què ens mentim els uns als altres, si només aconseguim fer-nos mal?” És més simple i directe, no et sermbla?
Bé, prou per avui.
Segueix escrivint, però recorda de revisar i esporgar els escrits!
Josep Maria