El títol
| 26 gener 2011Sempre que faig un escrit, em deixo el títol pel final. Primer de tot faig l’escrit, i quan l’he acabat de retocar i corregir, hi poso el títol, però em costa molt posar-n’hi un. A tots i cadascun dels escrits que he fet, m’ha estat difícil escollir un títol que em fes els pes i que quedés bé amb l’escrit.
I és que el títol ha de ser cridaner. T’ha de demanar que llegeixis l’article o l’escrit. T’ha de convidar a entrar a l’història. El títol és la primera impressió. És el representant de totes les paraules que vénen al darrere. A vegades, és el mètode d’elecció d’un llibre, o simplement, és el que decanta la balança entre llegir o no l’article d’un diari. Un títol pot vendre molts llibres des del principi, independentment de si després el llibre és bo o no.
Per tot això i més, s’ha de saber escollir el millor títol, l’exacte, el perfecte, l’adequat per a cada escrit. Cosa que jo encara no he aconseguit, i si ho he fet en algun cas, m’ha costat bastant.
David Garcia
David,
Bona reflexió entorn d’un dels moments delicats en el procés d’elaboració d’un escrit: la recerca d’un títol. M’ha agradat pel que dius i per com ho dius. Està ben estructurat, és clar i directe. Important el trànsit des de l’experiència personal a la reflexió general. El final es pot millorar (no és gens fàcil, això de donar un final ben arrodonit a un escrit!)
Molt bé. Segueix escrivint!
Josep Maria