Creus en un destí?
| 19 gener 2011L’altre dia, mentre dinava, els meus avis em van preguntar a que em volia dedicar quan fos més gran. Sovint em passen pel cap moltes idees sobre aquesta qüestió, però la veritat és que encara no ho tinc gaire clar.
Quan era petit sabia el que voldria ser de gran: astronauta, pilot d’avió, bomber i molts altres oficis que anava coneixent. Però és ara que m’ho haig de plantejar, no pas quan somiava truites. De fet m’és igual, no cal preocupar-me per això, ja que, jo crec en un destí i el que hagi d’arribar, ja arribarà.
Aquest raonament el faig servir moltes vegades: per a coses que he fet mal fetes i així em costa menys penedir-me’n o també per a coses bones. Penso que això ja estava escrit i que d’una manera o altra havia de passar.
Crec que tot el que ens passa no ho podem decidir nosaltres, que només som individus que seguim un camí que ja està creat, que no ens en podem escapar ni canviar-lo i que per tant, crec que en aquesta vida no podem decidir el que volem ser, però sí que podem saber el que som i tirar endavant.
Així doncs, creus en un destí?
Xavier Cañellas
Xavier, dispensa pel retard. Se m’havia acumulat la feina (de cop i volta han començat a caure escrits i jo he anat fent comentaris de forma massa desordenada, començant pels últims en arribar).
A mi, això de creure en un destí predeterminat em costa. Trobo molt dur que cada vegada que -després de trencar-me el cap- faig una elecció, resulti que en realitat no tenia cap altra opció (per això m’he estat trencant el cap dies i dies abans de decidir-me?). Tu ho tens molt clar, pel que veig. Enhorabona!
És un molt bon escrit. Clar i ben estructurat, i amb un final desafiant al lector.
Tens moltes coses per dir i saps fer-ho bé. No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria