El meu cul, el meu capital
Francesc Escribano, a El Periódico del Dissabte, 8 de gener del 2011
Resulta que Lady Gaga va decidir celebrar l’entrada del nou any ensenyant el cul a Twitter. No sé si el fet de saludar el 2011 amb el cul a l’aire es tracta d’un presagi, d’una amenaça o d’una tendència. Tenint en compte qui és qui l’ensenya, la hiperdiva de la ultramodernitat, em sembla que l’acció és més que significativa. Diuen que Lady Gaga ho ha fet per promocionar un nou disc que acaba de treure. Si això és així, em sembla una manera ben particular de presentar-se, d’exhibir-se i, d’alguna manera, de signar el nou treball que ens vol fer arribar. Amb el cul. Un cul que diu molt de qui l’ensenya.
Fa uns anys, en el món d’ahir, per conèixer bé algú i saber d’on venia només calia veure les seves mans i conèixer el seu nom. Les mans, més que cap altra cosa, eren com el carnet d’identitat, eren el mirall d’una vida, d’una condició i d’una classe social. Així doncs, no és estrany que una de les imatges més cèlebres de la transició fos un cartell del PSUC on es veia un obrer que mostrava amb orgull les seves mans amb el lema Les meves mans, el meu capital. Era tota una declaració de principis. Era, també, tot un signe del món d’abans. Ara les mans no diuen res, o no diuen tant, o diuen ben poca cosa. Ara el que compta és la imatge. l’aspecte, l’aparença… Així doncs, si abans eren les mans el que ens definien, ara ho és el cos. Sobretot el rostre. És la nostra signatura. El nostre passaport a l’eternitat o a l’oblit. Que serveixi com a exemple aquesta mateixa columna i la majoria d’articles i reportatges d’aquest i de molts diaris. Abans, amb el nom n’hi havia prou i suficient. El nom ho era tot. Ara cal donar i ensenyar la cara. Ja se sap: el rostre, que serà llegit amb tanta o més atenció que l’escrit, és el mirall de l’ànima. Ho és o ho era. Ho dic, tornant al cul de Lady Gaga, perquè ara la tendència canvia o vol canviar. Així doncs, en el món que ve, per descobrir l’ànima de l’altre, més que no pas fixar-nos en el nom, en les mans o en el rostre, ens haurem de fixar en el seu cul. Per això he agafat la foto de Lady Gaga i, com si es tractés d’aquell vell cartell del PSUC, he escrit a sota: El meu cul, el meu capital.
