L’estrès
| 17 desembre 2010Ja s’acosten les vacances de Nadal i per fi podré tenir una mica de tranquil·litat. Aquest trimestre ha sigut bastant estressant per mi, ja que, essent repetidor, havia de demostrar una millora important respecte a les notes del curs passat. Clar que, ara que i penso, aquest hivern no serà tan tranquil com he esmentat al principi, la meva mare m’ha dit que encara que no vagi a l’institut, hauré de seguir treballant durant tots aquests dies de festa. Si que és veritat que em deixarà sortir amb els amics per les tardes i fer més coses que no durant el curs, però pensar que també hauré d’estar estudiant cada matí fins i tot per vacances, em deprimeix. Potser sí que al no haver-me esforçat gens l’any passat aquest, aquest m’hauré d’estar estudiant durant tots els dies, però és que, igualment, trobo massa haver de fer “cole” quan no n’hi ha.
A més a més de tot això, les notes que trauré, encara que seran molt millors que les del primer trimestre del curs anterior, són millorables. És a dir, que si d’aquí al segon trimestre vull millorar les mitjanes, m’hauré d’estressar encara més del que ja estic.
Marc
Marc, et veig molt atabalat amb la perspectiva de la feina que se’t tira al damunt. Si t’ho prens així, tens dues feines: fer la feina i fer-te passar el mal humor, així que val més que hi posis bona cara i segueixis treballant amb coratge. Recorda allò de “la felicitat no depèn del que ens passa sinó de com ens prenem el que ens passa”.
El redactat és clar i senzill, i per això resulta força entenedor.
Ànim.
Josep Maria