Situacions desesperades
| 16 novembre 2010Hi ha situacions en què dos amics meus queden junts, i com que els seus pares no els deixen sortir a soles a vegades venen a casa meva. En el moment que estem els tres a soles em pregunto: “Què estic fent aquí? I si els deixo sols? Què he de fer? “.
Vaig estar pensant alguna vegada que em va passar i vaig recordar què fa un mes vaig estar en aquesta situació. D’ells dos vaig invitar l’amic i quan va arribar a casa meva els veig veure als dos. No m’esperava que també vingués ella perquè normalment ell m’avisa si ve o si no ve. Vam pujar a l’habitació. Jo estava incòmode allà tancat. Com que no sabia què fer, vaig decidir deixar-los a soles. Al tornar a l’habitació estaven enfadats i ella se’n va anar a casa seva.
Al final, abans de què el meu amic se n’anés el vaig convèncer perquè li demanés perdó, i l’endemà van comportar-se igual que sempre.
Àlex
Àlex,
– Ell començament resulta confús. Parles de dos amics que venen a casa teva i no entenia el que deies fins que no he llegit, al paràgraf següent, que es tracta d’una parella d’un noi i una noia que surten junts. És important que revisis l’escrit pensant en el que sap el teu lector, no en el que tu saps! Dóna la informació necessària a cada moment.
– Al començament del segon paràgraf “Vaig estar pensant alguna vegada que em va passar i vaig recordar què fa un mes vaig estar en aquesta situació” hi ha molts elements innecessaris. Fixa’t que n’hi hauria prou amb dir: “Fa un mes, em vaig trobar en aquesta situació” (l’acabes de descriure, no cal tot això de “vaig pensar, etc…”, que no aporta cap informació. Has de revisar l’escrit pensant en esporgar tot el que no sigui indispensable!
– Conclusió, al començament falta informació i al segon paràgraf en sobra. Cal que no passin cap de les dues coses.
– M’he fet un tip de corregir faltes d’ortografia (d’aquelles gruixudes de veritat). Aquesta és feina teva!
Àlex, a escriure tan sols se n’aprèn escrivint. Així que no et tallis i segueix escrivint, però procura aplicar els suggeriments que t’he indicat. Tan sols així aniràs progressant. Ànim!
Josep Maria