Què guanyem, i què perdem ?
| 9 novembre 2010Tot això comença des de ben petit. Quan naixem, els teus pares tenen un sentiment futbolístic. Quan ens anem fent grans, els nostres pares ens han anat transmetent aquest sentiment i nosaltres l’hem anat heretant. Però quan arribes a una certa edat, que ja opinem, fem cas al nostre interior, i ja tenim una idea de què és ser “lliure”, tot canvia. Nosaltres, comencem a opinar sobre aquest sentiment i ja podem escollir sobre l’equip del qual tu et sents. Quan ja ets aficionat i seguidor d’aquest equip, sempre vols el millor per ell.
Molta gent, pot pensar que si guanya el teu equip, què et dona, o què perds, si perd. És ben senzill, aquesta gent realment no els agrada el futbol, però els que realment seguim el nostre equip, no ens fa res, si no guanyem res material, però quan guanya, sentim una alegria interior i ens posem eufòrics perquè portem l’equip a la sang, i si perd sentim ràbia i impotència.
Gerard
Gerard
Ens parles de l’afició al futbol en dos paràgrafs. El primer explica els orígens i evolució de l’afició al futbol. El segon descriu el que sent un afeccionat (no hi ha una connexió massa clara entre ambdós temes, i això cal evitar-ho).
El terme “gent”, no és incorrecte, però té un cert to despectiu. Si podem, convé substituir-lo per altres expressions. Per exemple en lloc de “Molta gent, pot pensar que si guanya el teu equip, què et dona, o què perds, si perd. És ben senzill, aquesta gent realment no els agrada” pots redactar “Hi ha qui pensa que… Als qui argumenten així no els agrada el futbol…”
La darrera frase és massa extensa i confusa. Entenc el que vols dir, però estic convençut que si t’hi esforces pots expressar les teves idees amb més claredat.
“És ben senzill, aquesta gent realment no els agrada el futbol, però els que realment seguim el nostre equip, no ens fa res, si no guanyem res material, però quan guanya, sentim una alegria interior i ens posem eufòrics perquè portem l’equip a la sang, i si perd sentim ràbia i impotència.” Aquesta super frase ha de ser evitada!
Endavant. No et tallis i segueix escrivint.
Josep Maria