Perquè cada moment és únic
| 2 novembre 2010Ja comença a fer fred. Les fulles ja comencen a caure dels arbres.
-“S’acosta la castanyada!” vaig dir divendres. Cada any intento que sigui millor i diferent que l’anterior. Aquest any, hem fet com sempre, seguint la tradició hem anat a Tarragona. Allà sempre celebrem la castanyada amb la família.
Dissabte, vam anar a un restaurant a celebrar l’aniversari de la meva àvia. El menjar he de dir que estava molt bo, el restaurant era bonic, etc. Però el que realment importa és que passes un bon moment amb la família; cosa que al ser els únics que vivim a Barcelona, no ho podem fer gaire sovint.
Per contra, també he dir, que m’hagués agradat passar aquests dies de festa amb les meves amigues. A mesura que et vas fent gran, “passem” una mica dels pares, bé, no és passar dels pares completament i no fer-los cas, sinó que ens agrada ser més independents, i que els pares no estiguin tan a sobre nostre.
Realment, no he pogut decidir el que volia fer aquest pont, encara que em poso al lloc dels meus pares, i és normal que vulguin passar aquests tres dies amb les seves filles, i amb tota la família. Per tant, els comprenc. El que ells decideixin, sé que és el millor per a mi.
Per mala sort, no es pot estar a dos llocs alhora. Per això, hem de saber aprofitar el temps, estiguis on estiguis, i valorar el que tens… abans de que ho perdis. Perquè realment, “uno no sabe lo que tiene, hasta que lo pierde”, aquesta frase per mi és molt important, ja que m’ha passat més d’un cop.
Per això ara intento aprofitar el temps al màxim, perquè la vida són només tres dies.
Marta Jareño.
Marta, és un autèntic escrit de tardor, amb la dosi de malenconia imprescindible. El pas del temps acostuma a deixar-nos una mica trasbalsats, enyorant el que hem fet, perquè no ha estat prou llarg, i el que no hem pogut fer, perquè ens deixa un pèl buits…
M’ha agradat llegir el teu escrit, que resulta molt atractiu perquè es fa entendre.
M’he quedat amb ganes de saber què volies dir quan escrius que “aquesta frase per mi és molt important, ja que m’ha passat més d’un cop”. Aquí no he entès què t’ha “passat més d’un cop”. No trobes que hi falta alguna cosa?
No deixis d’escriure, eh?
Josep Maria