La teoria del meu avi
carla.zahinos | 15 març 2018Vaig discutir amb me mare. Una forta discusió que hem va treure la gana. Després del dinar, el meu avi devan de tota la taula, va treure 20€ de la cartera.
Al moment, ens pregunta a totes:
-Algú el vol?
Tots, mirant-lo amb ulls de desitg, li vem dir que si. Òbviament.
El vaig mirar amb cara de sorpresa, ja que no sabia a que venia tot allò.
Al instant de respondre tots afirmativament, ell continuá:
-Segur? – M’entre l’arrugava – Encara el voleu?
Ningú va canviar d’opinió.
Va seguir menys preant-lo. I, per últim, el va partir per la meitat.
-El voleu?
Tothom reflexionant en que estava pensant el meu avi.
Llavors, el meu avi, s’aixeca a buscar la cinta adhesiva per arreclar-lo i ens diu:
Espero que d’aquí treieu la vostra conclusió. La meva es que, encara que he arrugat i trencat el bitllet, totes seguieu volen el bitllet perquè el seu valor no ha variat. Moltes vegades a la vida t’ofenen, t’insulten i et fan sentir que no ets res. Però, el teu valor mai canvia per la gent que et vol, t’estima. Per això, per molt que discuteixis, t’enfadis o os ofengueu mútuament quan aquest t’estima, el seu amor mai canviará. I vaig abraçar a me mare.
