LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’Àlex, un jove de Madrid, va unir-se al club esportiu de Móstoles, un equip d’allà. En aquest hi havia molts bons jugadors, però entre tots, el que més destacava era en Xavier.

En els primers entrenaments, l’Àlex no en donava una, i això va fer que en Xavier el menyspreés com a jugador. També l’entrenador no comptava gaire amb ell, ja que pel moment el futbol no se li donava gaire bé, així que el jove solia estar a la banqueta. Després d’un mes, l’Àlex començava a millorar, ja que s’esforçava molt per fer-ho, però en Xavier seguia menyspreant-lo i seguia pensant que ell era el millor jugador de l’equip.

Ja a la segona meitat de la temporada, l’Àlex havia millorat molt, i l’entrenador començava a comptar més amb ell pels partits, però en Xavier seguia pensant que era un mal jugador, fins que un dia, l’entrenador va anunciar la plantilla que sortiria de titular en un partit que era bastant important per a ells, en el qual l’Àlex ocuparia la posició d’en Xavier i ell aniria a la banqueta. En Xavier, indignat, es va dirigir a l’entrenador i li va preguntar que com un jugador tan important per l’equip com era ell, havia d’estar a la banqueta. L’entrenador, li va respondre amb una única frase que mai oblidaria “intenta ser millor en el que t’agrada, però, però mai creguis ser-ho“. Amb aquesta frase va acabar la seva conversa, i en Xavier no va tenir més remei que callar-se i tornar-se’n a la banqueta.

Finalment, va decidir anar-se’n de l’equip i, ja que des d’aquell dia no va tornar a jugar.