LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Quan era petit, me’n recordo perfectament que pel matí obria els ulls, m’asseia al llit, col·locava tots dos peus al terra i mirava per la finestra on podia veure un home pobre i indigent que dormia davant de casa meva. Aquell home vestia amb una roba molt vella i desgastada. Els dies d’hivern era un infern per ell, ja que el vent bufava molt fort i feia molt de fred. La gent que passava pel seu costat sempre el miraven amb menyspreu i tothom parlava malament d’ell.

Un dia, quan estava a la granja del meu avi, van trucar a la porta. Ell estava preparant el dinar, però va apagar el foc i va anar a obrir la porta. Quan la va obrir, va veure el indigent que estava passant molt de fred. El meu avi es va espantar i va voler tancar la porta, però el indigent va dir:

-Bona tarda. He vingut per veure si vostè té una habitació lliure on poder allotjar-me durant aquests dies d’hivern. He estat buscant llocs on poder dormir durant molts dies, però ningú m’accepta pel meu aspecte.

Per un moment el meu avi va vacil·lar en acceptar-lo, però les seves següents paraules el van convèncer:

– Puc dormir en el terra o en la cadira, només vull dormir en un lloc calent, sense haver de passar fred.

El meu avi li va dir que tenia un llit lliure i que passés a la habitació si ho desitjava. Mentrestant, va acabar de preparar el dinar i li va oferir al indigent. Després de rentar els plats, el meu avi va anar a parlar amb aquell home. No era difícil adonar-se’n que aquell home tenia un inmens cor. Deia que abans de ser pobre, li agradava anar a pescar per mantenir als seus fills i a la seva dona, qui havia quedat invàlida per un problema en la columna. Però després de la mort de la seva dona és va quedar completament sol i sense diners per pagar les hipoteques de la casa.

Després d’una llarga conversació, l’home es va despedir i va anar a la seva habitació.

Al dia següent, vaig veure que la porta de l’habitació estava oberta, els llençols perfectament plegats i tota la granja estava ordenada i recollida.

A vegades les persones som molt injustes. Tendim a jutjar ràpidament per les aparences i la persona que ningú s’imagina capaç de fer res és la que fa accions que ningú s’imagina.