LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui és un dia singular per al Sergi. Ell és un jove atleta que promet molt en l’atletisme. S’ha estat preparant tot l’any per aquesta cursa d’obstacles, però, el Joan, el seu contrincant, company i amic, també participarà en la prova. Primer de tot, hauran de córrer dos-cents metres en llis, i després hi hauran de fer cent metres amb obstacles. La normativa era clara; per cada obstacle que no es superes correctament es penalitzaria dos segons.

Quan el Sergi va arribar al recinte de la competició, va veure al Joan, i li digué:

-Hola Joan. Estàs preparat?

-Vaig néixer preparat, avui et guanyaré.

Seguidament, el Sergi se’n va anar a preparar-se. Moments abans que, marquessin la sortida, els nois es van mirar als ulls per últim cop. I de sobte, va sonar el xiulet de sortida.

En escasos segons el Joan es va posar al cap de la cursa. Quan van acabar els dos-cents metres en llis, aquest era el clar guanyador. En els obstacles l’atlete també anava molt ràpid, però no els superava correctament. En canvi, el Sergi encara que anava més lent no s’equivocava en cap. Finalment el Joan va arribar cinc segons abans que el Sergi. Però la sorpresa dels nois va ser quan el guanyador va ser el Sergi, a causa de les penalitzacions del Joan.

Encara que el Joan no va guanyar, va aprendre una lliçó. Val més actuar amb lentitut, i amb bona lletra, que ràpidament i amb errors.