LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El bàsquet, teòricament, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun que cerquen d’introduir una pilota fins la cistella defensada per l’equip contrari. Però el bàsquet no és això, el bàsquet és molt més.

Porto cinc anys practicant aquest esport i, pràcticament, no em considero la millor jugadora del món, però tot i així, la meva satisfacció hi és, tant com a jugadora i com a persona. A mi, personalment, el bàsquet m’ha fet créixer molt. És un esport en el que has de superar-te dia a dia, tant siguis bo com dolent  i el més important de tot, formar equip, tant dins com fora de pista perquè sinó, no és bàsquet. No només el practico per pur amor, també com a forma de desconnexió i alliberament de la ràbia, ja que també és bona forma de créixer com a jugador/a. Les bones sensacions que comporta son indescriptibles, i no només interiorment, físicament també, tot i que per alguns aquest fet no tingui importància.

En conclusió, fer esport no només és sa físicament, també ho és mentalment, i molt. Per tant, recomano a tothom que es doni l’oportunitat d’animar-se a intentar créixer, superar-se i com a conseqüència, confiar en ell mateix.