Play
| 29 octubre 2010Un simple botó amb que canvia tota la meva vida. Centenars de notes musicals en que et fan sentir diferent… Centenars de cançons que et recorden fets del passat, èpoques per les que vas passar… La mescla entre els sons i silencis, entre la melodia, l’harmonia i el ritme… Ganes de cantar, de pujar el volum, de ballar, de saltar com una boja. Ganes de oblidar-te de tot els mals. O ganes de plorar, de quedar-te asseguda recordant, pansida, regalimant un mar de llàgrimes…
Posar cançons de salsa i que se’t moguin sols els peus, o posar musica rap, i sentir la prosa amb ritme…
Cançons reflexives, on t’imagines paisatges amb infantesa jugant, oblidant-se de tot.
I es quan em començo a plantejar una vida sense música… Sense harmonia… No hi podria viure, seria tot sense substància… La musica és essencial per a la vida, fa moure tot.
Disfruto molt escoltant música i espero que mai s’esgoti, i que segueixin fent art!
Aina García
Aina,
Fantàstica explosió de sensacions i emocions entorn de la música. Encomana ganes de pitjar el “play”. Per cert, li he posat aquest títol perquè no en tenia. Si et sembla que no va bé, ja m’ho diràs.
La paraula música (o musical) apareix cinc vegades, i potser és excessiu en un escrit breu com aquest. Segur que se’n podria prescindir, o substituiir en alguna ocasió, i no donaria aquesta sensació de repetició.
Els paràgrafs segon i tercer, es podrien unificar en un? Segurament evitaríem els paràgrafs-frase.
Segueix escrivint, eh?
Josep Maria
M’encanta!
Si, Josep Maria, ara ja reposat, me l’he tornat a llegir i trobo que es una mica repetitiu. Gràcies per valorarlo!
Gràcies Clara!
Aina:)
Aina, super clavat! m’encanta:D
a mi tambe m’encanta aina!!
Gràcies noies! 😀