Com què “només soroll”?
paugraner | 29 maig 2017L’altre dia estava mirant vídeos a Youtube de concerts de Metallica, i de cop i volta em vaig trobar amb un vídeo en el que es queixaven d’aquesta classe de música, describint-la com a “només soroll”. Vaig pensar: Com què “només soroll”?
En primer lloc, jo ni tan sols definiria el heavy metal com a una classe de música, el definiria com un estil de vida. Molta gent em pregunta què li trobo a una cançó d’Iron Maiden o d’AC DC, i no sé per on començar. Per a mi, el heavy metal té una forma de transmetre sensacions inigualable. Si la cançó que escolto vol transmetre ràbia, ho aconsegueix a la perfecció; si vol crear un sentiment eufòric, també ho aconsegueix. Aquesta manera de transmetre sensacions és el que fa al heavy metal únic.
Hi ha molts grups de heavy metal que són molt bons, però personalment, hi ha un grup que supera a tota la resta pel que fa a la seva manera de tocar, és un grup que (torno a remarcar, personalment) sap transmetre sentiments millor que molts poetes o pintors. Aquest grup és Metallica. Porto escoltant Metallica des de que tenia tres anys, i mai m’ha cansat. Una de les característiques que m’agrada més d’aquest grup és que les cançons son molt bones en general, però sempre hi ha un troç de la cançó que és brutal. No parlo dels solos de les guitarres o del cantant, parlo de trossos que de vegades duren tres minuts i de vegades duren cinc segons, i que són impressionants. Són fragments que em fan sentir capaç de qualsevol cosa, i potser és una petita variació del bateria o una frase de la guitarra, però la eufòria que m’origina és molt gran.
El món del heavy metal no es limita a l’escena de quatre vells fent saltirons, cridant i tocant la guitarra a dalt d’un escenari; és molt més profund que tot això. Molta gent no ho entèn i mai ho entendrà, però la única manera d’entendre aquest estil de vida és escoltant-lo.
