LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Hi havia una vegada una família que vivia als afores de HypePort. Aquesta població era un petit llogaret pesquer situat al nord-est de Noruega. Aquesta petita vila, celebrava una gran festa per commemorar la nit més bella de tots els temps, aquella nit en què una família va tenir una trobada màgica amb un conill. Aquest animaló els donà un favor pel qual assegurava la presència de peixos a la seva costa. Quan els habitants del poble s’assabentaren varen decidir que aquell dia marcaria un abans i un després a la seva història.

Cada any quan se celebrava la festa l’11 de gener sempre lluïa un sol radiant, els nens jugaven per la fira, els pares i mares explicaven contes de fantasia i encenien focs artificials. Dos-cents anys després un 11 de gener va succeir un fet sorprenent:  Aquest cop no fou així, bufaven grans cops de vent, sonaven trons acompanyats de llampecs. La persona més sàvia del poble esmentà que aquella família que es trobà el conill deixà per escrit en una botella què passaria en cas de sobre pescar  la costa, el conillet màgic  retiraria aquella gran ajuda.

Des de feia uns mesos aquell petit poble pesquer patia una forta crisi que els obligà a pescar més del necessari per poder sobreviure i vendre el peix en els mercats propers a la localitat. Això provocà l’incompliment de les condicions que havia posat el conillet i suposava la retirada de la presència dels peixos.

L’endemà de l’11 de gener es  van reunir els membres més importants al poble:  l’alcalde, el savi, el qual fou invitat, i el representant dels pescadors. Van decidir intentar tornar a passar per aquell camí forestal on feia dos-cents anys la família es trobà el conill.

Enviaren una família semblant. Quan es dirigien al camí forestal, un dels membres començà a reflexionar sobre el succeït. Passades dues hores fou capaç d’arribar a una conclusió, la qual va compartir amb la seva família: tots els habitants del poble havien tingut un mal comportament a l’hora de sobre pescar; la manera de fer va ser inapropiada i haurien d’haver intentat trobar una solució alternativa per superar la crisi perquè havien posat en perill l’ecosistema marí del seu entorn.

Sobtadament va aparèixer aquell conill màgic el qual havia escoltat aquella reflexió. Va decidir tornar a donar el privilegi en aquell petit poble si prometien no tornar a posar en perill aquell fràgil i sofisticat espai marí. Passat un més tots els habitants varen jurar que no tornarien a repetir aquelles accions que quasi els arruïnen del tot. I varen tenir peixos per sempre.