Quan dir “el més” no és seriós
Josep Maria Espinàs, a el Periódico el 27 d’octubre del 2010
Josep Pla va dir una vegada: «Si em preguntaven quin és el color més lleig del món, no tindria ni un dubte a declarar que és el color del cafè amb llet».
De tant en tant jo sóc víctima de la hipotètica pregunta que s’imagina l’escriptor. «¿Quin és el llibre més important que s’ha publicat aquest any?». També: «Per a tu, que has demostrat interès per la cançó, ¿quina és la més bonica?». M’han preguntat quina és la ciutat més interessant que conec.
El terrible interrogatori del «més». No hi ha un més, o almenys jo no l’he sabut identificar mai. Es pot contestar, per sortir del pas, amb una frase brillant, a partir de qualsevol llibre, cançó o paisatge. Si caus en la feblesa de respondre amb una frase on hi hagi el més que et demanen, qui et pregunta es quedarà satisfet.
Pla no vacil·la, és rotund: el color més lleig és el del cafè amb llet. No diu «em sembla», o «per a mi». Sentencia. Fa exactament el que nosaltres fem massa sovint: acceptar el més lleig com si fos una realitat objectiva i demostrable.
Jo dec ser bastant antipàtic quan un periodista em fa l’honor de posar-me a la llista dels ciutadans als quals es preguntarà quin és el millor llibre de l’any o la persona que ha fet més per donar una imatge positiva de Catalunya a l’estranger. Procuro ser amable quan m’hi nego. I perquè l’interrogador no s’imagini que tinc cap prevenció contra ell o contra el tema que em proposa, he de fer-me pesat explicant tot això que intento dir en aquest article.
Honradament, ¿és més interessant o atractiu París que Nova York? No hi pot haver sentència, hi pot haver anàlisi. S’hi troben dues i grans mostres diferents d’arquitectura. ¿L’enquestat se sent més atret pels cafès parisencs o pel món dels espectacles de Broadway?
«¿Quin és el millor dels viatges a peu que has fet?», és una pregunta habitual. La visió de l’erm de Castella, una tarda de sol, mentre els voltors passen per damunt dels nostres caps, ¿com es pot comparar amb la cordial conversa nocturna amb uns pescadors en un petit port de la Costa da Morte?
La tria és impossible. No hi ha millors absoluts, el que hi ha són admirables moments diversos. Les sentències inapel·lables SEnD«el color més lleig és el del cafè amb llet»- poden ser brillants o divertides. Però no són seriosament defensables. Hi ha qui pot afirmar exactament el contrari.
