Avenços = qualitat de vida?
| 26 octubre 2010A l’estiu quan anem de càmping, la nostra família deixa enrere totes les comoditats a les quals estem acostumats. Això ens serveix per valorar el que tenim.
Un dia qualsevol, per esmorzar, normalment ompliríem la tassa de llet i la posaríem al microones, en canvi allà poses la llet al pot, l’escalfes amb un fogonet i la serveixes a una tassa. Quan acabes en comptes de posar-ho tot al rentaplats, vas a l’aigüera comunitària a rentar. Una altra cosa que trobes a faltar és la rentadora, ja que trigues molt rentar la roba a mà, i després costa més d’eixugar-se.
Nosaltres no portem televisió, encara que no ens suposa cap sacrifici, perquè intentem gaudir tot el temps fent altres coses que potser a casa, per culpa de la feina, distraccions etc., no fem. El nostre esbarjo allà suposa partides de cartes, jocs a la platja, excursions, parlar, llegir…
Jo crec que sempre els avenços són per millorar però a vegades l’ús excessiu de televisors, ordinadors etc, pot arribar a repercutir en la qualitat de vida en família. Per això a les nostres vacances no hem trobat a faltar mai totes aquestes coses. En canvi la rentadora, el rentaplats, el microones sí que agrairia tindre-les allà.
Ara penso com va ser de dura la vida dels nostres avis.
Gemma Cuenca
Gemma,
el teu escrit és senzill, clar i agradable de llegir. La gràcia és que la senzillesa no és incompatible amb la claredat de les idees comunicades, sinó al contrari: és precisament perquè ho expliques de forma senzilla que les idees resulten perfectament entenedores.
La conclusió pot ser capgirada com un guant: els avis tenien menys artefactes però tal vegada una convivència més intensa? Quina vida és més dura, la més incòmoda o la més inhumana? preguntes…
Josep Maria