I tu, què triaries?
| 21 octubre 2010Fa poc temps vaig veure una pel·lícula (La caja) en la qual es planteja una gran qüestió. Imagina’t l’escena, un dia qualsevol, en una situació quotidiana, un home misteriós s’apropa a tu amb l’objectiu de donar-te una caixa, una caixa amb un botó.
Només tens dues opcions, prémer el botó i guanyar un milió d’euros o no prèmer-lo, això en un màxim de 24 hores. En un principi aquesta qüestió sembla molt senzilla, però aleshores se’t planteja el verdader repte:
-Si prems el botó una persona que no coneixes morirà.
Comencen a sorgir els primers dubtes; i si és un assassí? I si és un nen? I si s’ho mereix? Seguidament auto-justifiques la teva decisió; no el conec de res així que no m’importa, tothom hagués acceptat, són molts diners per dir que no, amb aquests diners es pot ajudar a gent necessitada…..
És el moment, han passat 24 hores, aquell home ve a recollir la caixa i a donar-te el maletí amb el milió d’euros, i se t’ocorre preguntar-li:
-Ara que faràs amb la caixa? I amb un somriure a la cara et contesta:
-No et preocupis, no li donaré aquesta caixa a ningú que coneguis….
De sobte tens pànic, significa això que el següent en morir seré jo?
L’angoixa recorre tots els teus sentits i comences a buscar una forma de lliurar-te de la mort, la desesperació és un mot que es queda curt per descriure el que sents en aquell moment, el teu cor batega més de pressa del que t’hagis imaginat mai, després d’uns instants de mort anímica, et ve a la memòria la primera pista, tens 24 hores.
Crec que aquesta pel·lícula reflecteix molt bé la avarícia de les persones i el nostre egoisme, som capaces de sacrificar una vida humana per tal d’aconseguir millorar la nostra. Crec que no hi ha motiu prou gran per justificar un assassinat, siguin 1 milió o siguin 100.
Jordi
Jordi, i si interpretéssim la història de la capsa com una metàfora del que realment estem fent a cada segon els opulents ciutadans dels països rics? Vull dir que la nostra forma de vida (el nostre luxe i el nostre consum) no és gratis: és a expenses de la no-vida (fam, misèria i mort) dels habitants dels països subdesenvolupats. Vist així, tots tenim una capseta macabra, encara que preferim mirar cap a una altra banda. Ho expresses molt bé al darrer paràgraf. Com ho arreglem? S’admeten propostes!
El text original tenia alguns problemes de forma: majúscules o no calia, incorreccions lèxiques… (per què no passes el corrector? No espatllis així els tes escrits!)
M’ha agradat. Segueix escrivint, d’acord?
Josep Maria
D’acord, però la veritat és que li he passat el corrector (em sembla què hauré de canviar-lo per un altre).Crec què no hi ha cap forma col·lectiva d’arreglar el problema d’aquests països subdesenvolupats, què l’únic que podem fer és ajudar individualment, de la forma què puguem cadascú per aportar el nostre granet de sorra.Perquè els països desenvolupats no estàn disposat a perdonar totes les deutes què tenen els països subdesenvolupats per tal que puguin avançar i invertir en projectes per desenvolupar-se.Sinó, això es farà una bombolla cada cop més grossa que ens acabarà explotant a tots.
MMm.. Jordi respecte aquesta frase:
-Si prems el botó una persona que no coneixes morirà.
T’asseguro que si em diuen això, no se’m plantejaria aquesta pregunta. 😀
I no t’estàn dient que si prems el botó morirà algú, sinó que, prems el botó i et donen 1 milió d’euros. 🙂
si que ho estan dient jaume ,tota la pel·lícula gira entorn de la mort d´una altra persona, sinó no tindria cap sentit.