LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’altre dia, vaig començar a pensar en l’actualitat política del nostre país. No és gens estrany, ja que, normalment acostumo a fer-ho. Habitualment m’envaeixen els pensaments més dramàtics, els factors que realment et poden fer mal a tu i sobretot a la gent que t’importa, i aquest n’és un. El fet és que, el que em preocupava no era la incertesa política actual, sinó l’esperança que, els que finalment succeeixin l’actual govern, siguin honestos amb nosaltres i no abusin del poder que els concedim. Sí, és una democràcia, una bonica i perfecta democràcia, però no ho és tant com sembla.

Constantment apareixen nous casos de corrupció dins del govern, en relació amb aquest, o de gent poderosa. Així és com penso, ens estan prenent la nostra dignitat com a honestos ciutadans de carrer o realment estan venent la seva per uns zeros més al compte del banc?
El més sobtant és que els últims a entrar en l’espiral sense fi, han estat clars vencedors de les últimes eleccions. Així és com em qüestiono la capacitat humana i si al final hem evolucionat tant com ens creiem, o ens han fet creure.

És que a l’actual societat li han pres la capacitat de raonar? Sé que no tinc dret a jutjar les decisions alienes, però m’és impossible evitar-ho. Potser és que el sistema no està ben estructurat, o potser està tan ben planejat que des de ben petits ens preparen per manipular-nos en un futur, no ho sé. El que sí que sé és que, si aquesta espiral no és tallada de soca-rel, el futur que ens espera no és de color blau cel.