L’acompanyo?
Amanda González | 20 juny 2016Fa uns dies, una amiga meva em va demanar que l’acompanyés a una discoteca, ja que no hi ha ningú que ho pugui fer. Li fa moltíssima il·lusió anar-hi, ja us deveu imaginar el perquè. Exacte, és aquell noi que la torna boja, també hi va.
La qüestió és que no estic segura de voler anar, no em ve gaire de gust. Penso que no hi faig res en aquest pla. Val la pena per a mi acompanyar-la? No? Bé, al cap i a la fi, l’acompanyaria perquè aconseguís el seu propòsit: estar amb el noi que li agrada. I tampoc em fa molta gràcia quedar-me sola.
Teniu raó, només vol utilitzar-me, i si no vull anar-hi, no tinc per què fer-ho. Però, penseu: qui no ha demanat mai un favor com aquest? Sé que no és digne utilitzar a una amiga de la manera què ella ho vol fer i segurament em direu que estic perdent la dignitat, però és realment així? No ho crec. Sóc jo la que decideix si em deixo utilitzar i la que vol ajudar-la perquè penso que no fer-ho tampoc seria digne per part meva; per què estan els amics sinó?
La veritat és que la comprenc, per a ella és important, i a mi també m’agradaria que m’ajudessin si em trobés en un cas semblant. Fer aquests petits esforços per ajudar a una amiga és digne d’admiració. Què opineu? L’acompanyo, no? A més, segur que al final m’ho acabo passant d’allò més bé.
