LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Segons el diccionari, la felicitat és un estat de molta satisfacció espiritual i física.

Però per a mi, la felicitat és aixecar-me cada matí sabent que tinc el privilegi d’anar a un lloc on tenir l’oportunitat d’aprendre i això em fa ser feliç. Anar caminant cap a l’institut i pensar que, a l’hora del pati, passaré una estona amb les meves amigues, amb aquelles amb les que ric i ploro. Aquelles amb les que comparteixo mil experiències i fan que el meu dia a dia sigui cada cop més divertit i especial, això em fa sentir feliç. Sentir el timbre de l’institut a les 14.45 per arribar a casa i poder gaudir, per fi, del dinar que em va fer ahir a la nit la meva mare. Això també m’omple de felicitat. Quan a les 17.30 sento la porta del carrer i la veig entrar. Aquestes petites coses són les que hem d’apreciar perquè s’acaben i no tornen. Això és el que em fa sentir feliç.

Per tots aquests petits moments i per molts altres, m’esforço per ser feliç i donar felicitat a la gent que m’envolta i m’ajuda sempre.

De totes maneres, no hi ha cap obligació de ser feliços en tot moment. La felicitat, en tot cas, és intentar apreciar el que tens. Encara que vivim moments molt difícils, una mirada, un somriure, veure un nou dia o sopar cada nit junts, això és el que em fa apreciar el que tinc.

I ben diferent és la realitat que li passa a tanta gent que pateix guerres i que ha de marxar del seu país perquè la seva vida no té cap valor…

No puc plantejar-me que és la felicitat si miro al meu voltant, en el món on vivim, perquè per desgràcia, aquesta, depèn d’on hàgim tingut la sort de néixer.