No hi ha millor sensació
pabloruiz | 16 maig 2016Jo sóc esportista, ho sóc de naixement. Ho porto a la meva sang i m’enorgulleixo. Em sento un privilegiat, perquè no tothom ho pot dir; em sento realitzat fent el que faig. Et fa sentir d’aquella manera tan especial, que només reconeixen els esportistes; aquella sensació de superar els teus límits cada dia lluitant contra corrent, contra la pluja, contra l’adversitat i contra el rival.
Ara per ara, estic en aquesta situació: sobre la bicicleta, porto 90 quilòmetres, estic situat a Blanes i, per arribar a casa, encara he de recórrer 50 quilòmetres més. Porto un cansament a sobre que no m’aguanto, tinc molta gana i estic patint. Malgrat això, sabent la duresa, constància i patiment que requereix aquest esport, faig això perquè m’agrada, perquè penso que em fa feliç. Hi ha una sensació que és incomparable. Quan s’apropa la meta, la tensió augmenta de manera progressiva, els músculs em pesen. Tinc certs dubtes de si podré arribar o cauré desplomat d’esgotament. Però continuo cada dia superant-me a mi mateix fent petit aquell cronòmetre que, en un principi, semblava que girés d’una forma vertiginosa. Cada dia em sorprenc més a mi mateix.
