Valora
lydiaboguna | 17 maig 2016Tot el que he viscut i tot el que he plorat. El gran càstig de créixer tan de pressa, pels dolors incurables que et cura l’amor. L’alegria que et dóna veure el riure d’una persona. Les veritats indiscretes. L’amor correspost. El record d’infància. Escoltar la meva cançó preferida en el moment oportú. L’enyorança del meu lloc preferit. La dolça olor d’estiu que tots enyorem. Els somnis que t’aparten de la realitat. La passió del cor a la dedicació. La raó que no raona. Les persones d’aquesta vida que, sense oblidar, perdonen. L’amistat que no traeix. Tot aquest cúmul de coses són la meva manera de definir i d’expressar què és per mi la felicitat i les meves ganes de viure.
No necessito res material per ser feliç, si puc viure tenint tots aquests plaers que m’omplen d’alegria. Només el fet de tenir una bona salut, una família magnífica al meu costat i tenir la sort de poder tenir una educació, em fa feliç.
Si estimes tot el que tens, tens tot el que vols.
