La millor felicitat: el plaer
mariaballesta | 3 abril 2016Feu la prova. Jo l’he fet abans de redactar aquest escrit. Atureu-vos a la vorera i observeu totes les persones que van amunt i avall, homes, dones, nens… Amb gos, sense gos, anant a treballar, a passejar… Tant és! Quantes d’aquestes persones són felices? No ho sé! Una persona feliç és aquella que té un somriure als llavis, que li brillen els ulls, que és agradable i, sobretot, que se sent bé amb ella mateixa.
Moltes vegades veiem persones que tenen un caràcter agre, és a dir, un caràcter antipàtic i poc sociable per què, segurament, tenen algun sentiment negatiu o de culpabilitat que no les deixa sentir-se realitzades. I si no et sents realitzat, no et pots sentir feliç del tot. En canvi, hi ha persones que de seguida les veus que són amables, tolerants i agradables, les quals segurament són prou felices. També trobem persones que un dia estan bé i al següent no. Doncs jo crec que tenen alguna angoixa que no els deixa arribar a la felicitat.
Jo sóc feliç. Em considero una noia feliç. Lluito cada dia per ser-ho i perquè ningú m’ho impedeixi. Però moltes vegades no depèn de mi. Quan depèn de les altres persones, intento sentir-me positiva i equilibrar el meu estat d’ànim per aconseguir la felicitat. Ens hem de treure de dins els remordiments i tot allò que ens oprimeix per ser forts i gaudir senzillament de la felicitat.
