La drecera
CMT | 16 gener 2016Aquesta nit pràcticament no he dormit. Estic nerviós i preocupat. Ara estic al metro. Em dirigeixo cap a Barcelona per jugar un partit decisiu i, tot i que m’agradaria pensar si el maleït entrenador que tinc em farà jugar o no, recordo la redacció de castellà i les vuit-centes activitats que ens va dictar el professor de matemàtiques. També penso en què em dirà el meu pare de l’examen d’història de l’altre dia, que em va anar tan malament, i en la trobada d’aquesta tarda que tots els meus amics han fet a la muntanya. I jo… Vaja… Jo mai puc ser-hi.
De sobte, trobo que estava mig adormit i que m’he passat dues parades. Què em dirà l’entrenador? Què faig ara? És aquesta la vida que vull viure? És això el que veritablement vull, amb les circumstàncies que he fet que m’envoltessin? Què em veig obligat a fer…? Truco a la meva mare.
