LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Des de petit que m’agrada jugar a videojocs d’acció en primera persona o d’estratègia. Jugar a qualsevol joc és un plaer, però necessita temps. Quan era més petit això no era cap problema, ja que disposava de tot el temps que volia, però ara ja no el tinc perquè hi ha més responsabilitats, sigui a casa o a l’escola. I això representa que no puc permetre’m el luxe de gaudir fent només el que m’agrada, però tot i així, ho faig… Crec que a diferència del que molta gent pensa (que el temps dedicat als videojocs són hores perdudes), les hores invertides per no estar estressat o preocupat són hores per estar feliç. Però aquesta mentalitat m’ha portat a repetir curs. Per tant, a partir d’ara, hauria de replantejar-ho millor.