Un dia com qualsevol
adrianalcaraz | 9 desembre 2015Un dia com qualsevol la meva mare em va dir que havia de parar la taula per sopar i jo estava ocupat acabant una pel·lícula de la televisió. Li vaig dir a la meva mare que s’esperés, que quedava molt poc per acabar però ella em va dir que ja tenia el sopar fet, que era tard i que demà havia d’anar a l’escola. Jo per dins sabia que era tard i que el sopar ja estava fet, però una part de mi volia acabar de veure la pel·lícula, tot sabent que potser la meva mare s’enfadaria. Al final vaig reflexionar sobre el que em va dir i vaig parar la taula. Tot just després de sopar, vaig acabar la pel·lícula.
