Cel de tardor
| 16 octubre 2010
És divendres. Obro la finestra de la meva habitació, que està sobre la taula, i m’hi assec davant. Darrere els porticons de fusta clara puc veure les copes verd madur dels plàtans de la riera, les fulles dels quals no es mouen gaire perquè gairebé no fa vent. Tot i així entra aquest aire fred tan tardorenc que anuncia l’arribada de l’hivern i malgrat que començo a tremolar, m’agrada sentir-lo tan fresc, net i nou i que em despentini els cabells. Des de la finestra veig el cel, també. Se’m perd la mirada en el blau pàl·lid de les tardes de tardor, en aquest cel tan pur travessat per els raigs lluents però apagats del sol que ja no escalfa com a l’estiu. Tot plegat és una sensació meravellosa, que em fa sentir lliure. Ideal per a posar-se a pensar.
Penso en tot el dia, en les coses que he viscut. Penso en tot el que m’ha sortit bé, i el que no. Faig un repàs de la setmana i sé que encara que només han sigut cinc dies normals, han passat moltes coses, algunes més importants que les altres. Cada dia he intentat que fos millor que l’anterior tot i els problemes que m’han anat sortint. També sé que la setmana que vindrà faré el mateix, perquè sigui millor que aquesta. Un dia dolent no és important, dos potser tampoc, però els mesos estan fets de dies i els anys de mesos, així que no podem deixar que els mals dies siguin els que ens dominin la vida. Si passes una mala temporada, t’has de mirar d’aixecar, recordar-te del que t’ha fet caure per no tornar a enfonsar-te i passar pàgina. Potser és l’única manera de ser feliç.
No sempre faig reflexions d’aquestes, però a vegades em surten soles, i sempre em van bé per recordar, entre moltes coses, el que més m’importa.
Júlia.
Júlia, m’has fet pensar. El que escrius està força ben escrit i, sobretot, expressa amb claredat idees tan senzilles com importants (precisament perquè en ocasions les oblidem). M’ha agradat.
Si em demanessin que hi busqués defectes formals, destacaria:
– “Obro la finestra de la meva habitació, que està sobre la taula, i m’hi assec davant”. Aquí hi ha una certa confusió de complements. Aparentment la teva habitació està damunt la taula. S’entén, però podríem redactar-ho evitant aquesta confusió formal?
– “gaire perquè gairebé no fa vent” (puc evitar la repetició de gaire?)
– “em despentini els cabells” (no és redundant?)
Ja veus que són foteses, però aquests i altres detalls diferencien un molt bon escrit d’un escrit excel·lent.
No deixis d’escriure, d’acord?. Tens molt a dir i ho fas molt bé.
Josep Maria