LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Fa dues setmanes va arribar un nou membre a la família, una gosseta de raça dàlmata de dos mesos. Va arribar des de Cadiz perquè no vàrem trobar-ne per la zona. No estàvem segurs del que fèiem, però vam decidir arriscar-nos. Feia temps que en buscàvem una d’aquesta raça en concret perquè sempre ens havia semblat especial i no en volíem cap altra. El nom ja el teníem decidit feia temps, es diria Bimba.

Vaig arribar de l’institut molt il·lusionada i la Bimba ja m’esperava, tremolosa i molt cansada del viatge tan llarg de la nit anterior. Era més petita del que ens havíem pensat que seria i ens va semblar una preciositat. Era molt grassoneta, i la feien molt especial les taques que li envoltaven els ulls. De seguida va agafar confiança i a partir de llavors no ha parat de jugar i córrer pel jardí de casa.

De seguida que va arribar vàrem comprovar que era sorda. Tampoc va ser una gran sorpresa perquè ja ens havíem informat sobre la raça i ja sabíem que tenia un percentatge elevat de ser-ho. Al principi ens va semblar que ens seria molt difícil ensenyar-la però ha estat tot el contrari, ha après molt ràpid amb els signes tot i ser tan petita.

Amb només dues setmanes de tenir-la ens sembla que ha crescut una barbaritat i ja s’ha convertit en un membre imprescindible de la nostra família.

Mariola