Donar sentit a la vida
| 13 octubre 2010Vuit en punt, sona el despertador. És dimarts, haig d’anar a l’escola, però no puc. M’ajec al llit, i reflexiono durant uns minuts:Totes les setmanes d’aquest curs seran iguals? M’hauré d’aixecar d’hora sempre?
Cada dia me n’adono més de que els homes i les dones vivim en una societat sense sentit. La nostra vida quotidiana és de lo més senzilla, però a la vegada pot ser molt estressant: ens aixequem, anem a treballar, fem alguna activitat, tornem a casa i dormim. I així tota la vida.
Quan ets petit vas a escola i aprens les coses bàsiques de la vida. Quan ets jove estudies, i estudies de valent perquè vols tenir una bona feina, i quan ets gran, si has tingut sort, tens aquella feina que tant desitjaves, però, ha valgut la pena l’esforç de tants anys?
Ens passem els dies treballant per gastar. Treballar, gastar, treballar, gastar… Cada dia igual. Estudiem al màxim i ens esforcem tot el possible per guanyar diners, i després gastar-los.
La veritat és que tot el que acabo d’escriure és molt pessimista, per això aconsello a tothom que en el seu temps lliure simplement s’ho passi bé, fent tot allò que li agradi, sortir amb els amics, relaxar-se, mirar pel·lícules, dedicar-se als seus hobbies, estar amb la família, viatjar… hi ha infinites coses que ens poden fer feliços i que donen una mica de sentit a la vida.
Nina Roglán
Nina, m’ha fet pensar la teva reflexió entorn de la necessitat de gaudir del temps lliure. M’ha fet pensar que també seria fantàstic ser capaços de gaudir dels petits detalls de les rutines quotidianes (que no siguin tan sols “treballar, gastar, treballar, gastar… Cada dia igual”).
M’ha agradat. Penses i fas pensar. I està molt ben escrit.
No deixis d’escriure.
Josep Maria
Si… queixar-se de la rutina imposada, molt bé, una llàstima que després et conformis en creure que la felicitat també imposada dóna sentit a la vida.