Nuca
sarapibernat | 30 gener 2015Fa poc més de 5 anys, la meva família i jo vam decidir comprar-nos un cadellet. Jo sincerament, estava en contra de que vingués aquell cadell a casa meva, em feia una mica de por. La meva germana en canvi, es passava tots els dies insistint. Així que va sortir guanyant ella i ens el vam comprar.
Abans de fer aquest pas, ens vam informar una mica sobre aquest tema ja que no havíem tingut mai un gos. Alguns dies, anàvem a veure a una botiga d’animals els gossets que hi havia i, a la meva germana li va agradar un. Era un cadell de “Cocker Americà” molt bufó. Estava darrere d’aquell enorme vidre mirant el que passava, i quan va veure que l’agafaven a ella es va posar molt contenta. Estava morta de por, no coneixia a ningú.
Estàvem decidits, el dissabte al matí vam anar cap aquella botiga a buscar-lo. No només vam sortir amb un gosset mort de por, sinó que ens van recomanar que compressim joguines, llits, colònia, raspalls… Vam sortit amb ple de coses, estava preparada per poder anar a viure a casa meva. El primer dia mentre ella explorava la casa, nosaltres decidíem quin nom li posàvem, al final per majoria vam decidir posar-li Nuca.
Sara
Sara, enhorabona per la nova companyia a casa! (ja tens una feina més). És un bon article. Una observació: “quan va veure que l’agafaven a ella es va posar molt contenta” no queda clar quin és el subjecte de “veure”. La germana, el gos? (pot ser que la germana es posi contenta en veure que agafaven el gos o que el gos es posi content quan veu que l’agafen) Sembla que “a ella” es sefereix a la gossa (que ara descobrim que és femella!).
Que la disfruteu!
Josep Maria