T’estimo iaia
laialepiani | 17 gener 2015Avui, un dia qualsevol, he estat pensant en la meva besàvia Maria. Era una persona molt important per mi i ara ja fa tres anys que no hi és. Sembla que fos ahir quan la veia asseguda al jardí de casa seva.
Quan la meva besàvia era jove, s’enviaven cartes d’amor amb el seu marit mentre ell estava a la guerra. En morir, la meva àvia em va deixar escollir una d’aquelles cartes. N’hi havia moltíssimes, però una d’elles em va cridar l’atenció. Era del set de novembre del 1937 i no deia res de l’altre món; explicava una mica com es trobava el meu besavi, els plans que tenia… Però el que més em va agradar d’aquella carta és l’amor que es veu entre dues persones, en aquest cas el meu besavi i la meva besàvia, ja que no parava de dir-li que no s’amoïnés per ell, que la trobava a faltar i moltes més coses.
Escric això perquè, a part de la mala situació en la qual estaven, van demostrar que l’amor ho supera tot i la distància no els va separar.
T’estimo iaia
Laia
